Infopandèmia

Segons Alexey Eryomin, la infopandèmia és la ràpida difusión de nova información, missatges entre un gran nombre de persones en un periode curt de temps, dins d’una població donada. Es va observar en 2003 amb el SARS, la grip aviària i la grip porcina.
Com es prenen les decisions de diagnosticar una pandèmia? Es prenen amb la millor evidència científica, epidemiològica, o estan influenciades per altres interessos?

Quin impacte te la informació en la salut? Falta d’informació, segons P.V. Simonov, pot conduir al desenvolupament de l’estrès emocional i malalties psicològiques, pot perjudicar al sistema cardiovascular, el sistema digestiu, i contribuir a l’augment de lesions i suïcidis. Apareixen noves patologies: síndrome informàtic; addicions de dependència patològica a la televisió, videojocs, i a les xarxes socials; ludopatia.

Infopandèmia de 2020 ha causat una publicació massiva de noticies falses sobre l’origen del virus, efectivitat dels desinfectants, medicaments, i equips de protecció personal. També s’ha difos “fake news” sobre la situació a diferents regions. Apareix un nou fenomen massiu de VIRUSOPHOBIA: la por de contreure el virus. Aquesta fòbia va acompanyada amb “mascaretamania”- desig d’usar mascareta com a mitjà de protecció, i Misofòbia: por als individus, contaminació, i als gèrmens

COVID-19 REQUEREIX INFORMACIÓ D’HIGIENE
Segons Eryomin, es necessita un “codi de conducta ètica pels periodistes. Mitjans de comunicació lluitant per l’audiència saturen les noticies amb detalls terrorífics amb el fi de captar l’atenció, però que repercuteixen a la salut.

HIGIENE DE LA INFORMACIÓ: branca de la ciència mèdica que estudia les lleis de la influència de la informació en el benestar mental, físic i social d’una persona, la seua capacitat per a treballar, l’esperança de vida, la salut pública de la societat, el desenvolupament d’estàndards i mesures per a millorar l’entorn d’informació i optimitzar l’activitat intel·lectual.

Un periodista “super-propagador” o una persona influent ha de mantenir un autocontrol. Dins de les estratègies de consum personal i l’analisi de la informació, Eryomin aconsella mantenir una actitud optimista i constructiva, i l’adoptació de consignes com per exemple: “Despres de conèixer els fets, es necessari interpretar-los.” “Pensar globalment, però actuar localment.”

Eryomin proposa confiar, però sempre verificar en el mateix moment. Quan es transmet alguna cosa que ha succeït, s’ha d’indicar la font d’informació. Si fas servir alguna font escrita— llegeixi-la, pensa críticament, comprova la font i demana la font si no hi es. D’aquesta manera, entren en us els sistemes de la ciència i el coneixement. Reuneixi tota la informació de diverses fonts abans de prendre decisions.

Distribució i ús de la informació personal, els casos específics tenen efectes secundaris negatius. Quan la divulgació pot comprometre a les persones és més probable que aquestes persones menteixen. Per exemple, si els infectats del COVID-19 distribueixen informació falsa sobre els seus moviments i contactes, això repercuteix i augmenta la propagació del la malaltia. La infraestructura de dades al voltant del COVID-19 ha de ser oberta, de confiança, i construïda responsablement.